Brisa d’estiu 16 Mayo, 2008

Les frases eren a doble veu,

una melodia seguida de silencis

i respiració compartida.

..

Les mans, com suaus brises d’estiu

ens eriçaven la pell un a l’altre,

i les mirades i les besades.

…

Entre somnis de plaer

murmuràvem alguna paraula d’amor,

i ens escoltàvem bategar.

…

Batecs que notàvem als llavis,

als canells i al pit.

Pum-pum, pum-pum.

Cada vegada més accelerat.

…

Les abraçades i els murmurs

es transformàven en gemecs.

Després, mossegades dolces,

i un llençol de besades

ens tapava els cosos.

..

…silenci…

..

Els dits, enfonsats a l’esquena,

les cames enrampades,

i els sexes exahuts de plaer.

He somiat… 17 Abril, 2008

Que estàvem asseguts gairebé al cel de Palma,

a un sòl de fusta, abraçats,

i tu em deies que tenia els ulls preciosos,

“són casi grocs”,

i el vent ens despentinava.

No ens havíem d’acariciar,

però ens acariciàvem.

No ens havíem de besar,

però ens besàvem.

I no ens havíem d’estimar,

però ens estimàvem.

H de Holland!!! 14 Abril, 2008

Ooohhh yeah!!!

Anam a Holanda!!!

Bio-Riviera Maya experience 6 Abril, 2008

Arrib a casa,

després de gairebé dues setmanes inmersa en un món fictici,

un món de sol,

de cocktails a ritme de “perreo”,

d’història maia sorgint entre les runes vives d’aquesta civilització,

de bellesa enlluernadora entre peixos de mil colors,

d’aigües trasparents entre arena blanca,

d’iguanes gegants que passejaven amb tota la tranquilitat

que caracteritza la vida mexicana.

El més important,

quaranta-dos amics fent-se més amics,

riguent, beguent, ballant, “perreant”,

cremant-se al sol, nedant, cantant,

visquent un somni en un paradís.

Arrib a casa i em trob amb el món real,

i em pos l’equip d’snorkel per bucejar entre la rutina que retorna,

per fer-la més interessant i colorista.

Arrib a casa,

i, al cap i a la fi,

l’olor del mar és el mateix que a l’altra punta del món.

P.D: La siudá del jaguaaaar neeeeeeeeeeeegroooooooooooooooo!!

esperant a demà 20 Marzo, 2008

Demà tot serà més clar,

quan les hormones deixin de governar-me,

quan el teu record sigui un poc més distant,

quan m’espassi aquest nus al coll,

demà… i demà no arriba mai.

“Espejos” 15 Marzo, 2008

 

Nuestro universo infinito

creando cien mil nosotros.

 

 

Mil reflejos de tu-yo

compartirían simetria

con poner un espejo más

¿Cuál era mi yo real?

 

 

Me perdí entre los tu simétricos

y aún no he logrado encontar

la manera de salir

de aquel sueño-universo.

 

 

Un reflejo-precipicio

que volvería revivir

saboreando cada minuto

incendiando el infinito.

 

Y si dolió tanto la caída

fué porque estaba muy arriba

aunque pensara que no,

tus reflejos me hacían levitar.

 

 

Nunca encontraré el lugar

donde me perdí

y si no puedo salir jamás

esto no está tan mal.

 

 

Cuando encuentro una salida

aparece un tu al revés

y me devuelve al universo,

tu cama de luna de cristal.

 

“Naturartificial” 11 Marzo, 2008

    Sueña en su cama de agua

que camina entre piedras de papel

las flores plastificadas

y olivos de cartón.

El agua de alquitrán,

entre cascadas de pintura de color

abre el arcoiris digital

y vuelan mariposas robots.

Y tu apareces entre hierba de algodón

y tus besos le saben a humo y jabón

Y tu piel es de metal

y sus huesos de madera.

Te cuenta que los ciervos ahora usan zapatillas,

que las serpientes tienen ojos de cristal.

Los peces, escamas de aluminio

y las estrellas son pequeñas luces fluorescentes.

Y sus abrazos son de cera,

tus caricias se parecen

al roce de medusas

entre montañas de arena.

Despierta entre las nubes

la canción-despertador,

entre las cortinas atraviesa

el Sol y sus rayos de neón.

I can’t belive it! 6 Marzo, 2008

Acab de rebrer un mail amb l’enllaç d’aquest video. L’he trobat tan super friki però tan hiper-mega-ultra-bo que no m’he pogut estar de penjar-lo aquí.

ELS NO BIÒLEGS (O NO FUTURS BIÒLEGS.).. aturau-vos de llegir aquí i esperau al següent post, si voleu feu una ullada als altres, no crec que trobeu la gràcia a aquest video… és una macro-fikada increïble, tan tan bona que he fet una nova categoria a n’aquest blog!

Biòlegs i altres frikis… gaudiu d’aquest video:

The PCR song

There was a time when to amplify DNA,
You had to grow tons and tons of tiny cells.
(Oooh) Then along came a guy named Dr. Kary Mullis,
Said you can amplify in vitro just as well.

Just mix your template with a buffer and some primers,
Nucleotides and polymerases too.
Denaturing, annealing, and extending,
Well it’s amazing what heating and cooling and heating will do.

[Estribillo]
PCR when you need to detect mutations (detect mutations)
PCR when you need to recombine (recombine)
PCR when you need to find out who the daddy is (who’s your daddy?)
PCR when you need to solve a crime (solve a crime)
[x2]

Cantant i baixista cerquen músics… 3 Marzo, 2008

( ) 28 Febrero, 2008

Perquè encara no s’ha inventat el color que et descriu,

i si hi és, està amagat a la paleta de colors d’algun pintor il·lusionista

que no sé interpretar.

Perquè m’indigna no entendre res i deixar-ho passar,

i sentir tota aquesta por que només em deixa dir “Hola, com va?”

Perquè en el meu petit món de fantasia hi cap la il·lusió

d’existir en el teu, tot i el pas del temps.

(Digue’m il·lús. Digue’m egocèntric)