La teva boca és un somriure, una paraula, un silenci, un arma, una alarma, una passió, una finestra per la que et pot surtir el cor d’un ensurt. Si, el cor a vegades ens surt per la boca. I no només per por.
Amb la boca mossegues, una cirera, una poma… o a vegades un coll.
Ella és la clau de l’expresió. Perquè diu, fins i tot quan està en silenci. Pot callar, i pot cridar. Susurrar paraules dolces. Cridar i denunciar! Dir el que sents o el que no voldries sentir.
Una boca pot matar-te amb un sol suspir. Et pot condemnar al més gran dels patiments. I també fer-te sentir la major alegria. I el més dolç plaer.
De les boques en surten cançons. Melodies. Poesia…
D’allà en surten tots els teus somriures i rialles. I les besades, dolces, passionals, d’amistat, i a vegades falses.
És un reclam, un crit d’atenció. I és la millor eina sexual.
Totes les boques són diferents, però mai n’oblidaré una, una que em captivà, amb dues dentetes un pèl separades pel somriure més meravellós que he vist mai.