gràcies en +

15 07 2007

Un dia va conéixer a una persona que li va canviar la vida, de fet, encara la coneix. Aquesta persona, que podem anomenar IER, té una personalitat forta, tot i la seva aparença simpàtica. Sense voler IER, la va fer canviar psicològicament. Gràcies a ella va adquirir una nova escala de valors amb la qual qualificar els problemes als que s’enfrontaria durant la seva vida.

La culpable d’aquest canvi no sap que ho és, ja que mai li ha dit. Ha deixat que el temps passàs sense mai dir-li la gran senya que ha deixat en el seu interior. Vol dir-li, però creu que no en trobarà la manera. De totes formes, sempre li estarà agraïda.

IER la va iniciar en aquesta mentalitat i altres persones que ha anat coneixent durant aquests darrers anys l’han ajudada a consolidar aquesta escala de valors.

Gràcies, o no, a alguns fets ocorreguts “recentment”, ha estat capaç de polir una manera de pensar que li dóna l’energia per no enfonsar-se davant qualsevol entrebanc. És difícil, si, però ha anat fent.

On abans hagués donat voltes i voltes a un petit problema, convertint-lo en la fi del món, ara fa un canvi de xip, i tot torna a ser normal. És el que té cercar el costat positiu. No menjar-se de demés el cap.

S’ha tornat forta com mai abans ho havia estat.

Tot i així, a vegades tomba, per què és humana, i com a tal, no pot estar sempre bé.

I si no hi està avui vespre, es ficarà al llit i pensarà en el cel tan estrellat que l’ha guarida aquesta nit i en la lluna que s’ha amagat, perquè a vegades també ho necessita, dibuixarà un somriure a la seva cara endurmissada, i demà dematí quan es desperti, tot tornara al seu lloc.

Demà dematí tot tornarà al seu lloc.