Deu minuts de camí la separen de casa.
Mentre condueix inventa noves veus i melodies que dibuixa damunt els sons que surten de la ràdio del seu cotxe.
A casa, va a la cuina, beu un tassó d’aigua.
Va al bany, es renta les dents.
I se’n va a l’habitació. S’estira al llit.
2,1 metres quadrats de pell (suau) envolten un cos, al seu costat.
S’ha dormit. Somia.
I a la cara té aquell somriure que tant li agrada.
I no sap, què qui està somiant és ella.
I no vol despertar, aquí tot és tan fàcil…
Els somnis, un gran regal …que mai ningú et podrà llevar, disfruta d’ells tant com puguis són GRATIS!!!!
un bessasso amoooor
Són la millor porta de sortida del Món de la realitat… enyor somiar al vostre costat!! ens veim dimarts!! besos marineta…;)
SOMNIAR vol dir caminar per camins incerts però del tot amables, i aquesta habilitat humana hem d’aprofitar-la dia i nit. com el teu escrit explica també funciona somniar despert.
Una abraçada enorme (AMOR). Por fin, he entrat al teu blog, ja no deixaré de fer-ho. Esperaré les teves paraules amb ànsies. Demà dijous, ja som a sa roqueta por fin, estic bastant cansada de gran ciutat, vull despreocupar-me: platja, sol, mallorca, family, amics, joan per suposat, reboster, tu i molts detalls més que només els somnis davant la mar poden explicar.
T’ESTIM, GUAPA
Gràcies preciosa… fris de veurer-vos!! Una abraçada també per tu (i per sa rosseta).
Jo també T’ESTIM!