Dic coses que no hauria de dir, i no em surten les que si haurien de ser pronunciades.
Pens en tot allò en el que no he de pensar… (M’hauria de concentrar en els examens que tenc d’aquí dues setmanes, però no).
Tenc son de dia i els vespres no puc dormir.
I deman per menjar napolitanes de jamón i xocolata.
El matí l’he passat mirant cinc capítols de “Las Chicas Gilmore”, enlloc d’estudiar a la feina.
El migdia he dinat i he partit escopetatjada cap a la UIB, amb intenció d’estudiar i de trobar alguna amiga-terapeuta que m’escoltàs una estona. La segona part intencionada s’ha complit, la primera no, ja que hem sabotejat el pla d’estudis i hem anat de compres compulsives.
(Per cert, la teràpia ha estat un èxit… però tenc cent-vint euros menys…)
Comentaris Recents