Un vespre pel qual no m’hagués jugat ni deu cèntims es va transformar en un concert-llauna-de-sardines amb cantants damunt sa barra d’Es Colomer.
Un públic enèrgic i entregat i diversió assegurada. Més locura de la normal dins un espai tan reduït.
La por de caure de la barra per avall s’anava esfumant per minuts. La vergonya també i sobretot la “nialesa” (tu ja saps de que te xerr)…
Entre tots cares desfetes de somriures i persones comprimides entre els balls.
Amics, coneguts i desconeguts que animaven la festa… que va durar tota la nit.
Feia estona que no disfrutava tant d’un concert!
Crec que tots varem disfrutar moltíssim! Va ser una passada de concert! I a més, vaig agafar un pedalet ben guapo! Jeje.
Hola wapa!
Jo ja t’ho vaig dir, tenia “mono” de’s Reboster i després d’aquesta bona dossis crec que vaig ben servida! jejeje! Ho vaig disfrutar molt! Un bexiiito nina!