“Fantàstica estupidesa”

Tothom alguna vegada s’ha traït a ell mateix.

Tots hem fet alguna cosa que havíem jurat no fer.

I és que a vegades la temptació és massa gran.

Voluntariament ens ficam a la boca del llop que ens mossega…

i ens deixam mossegar fins que ens arrabassa la pell.

L’endemà pot ser vengui l’arrepentiment… pot ser no.

El que està fet, tanmateix, ja està fet.

La més dolça estupidesa mai comesa.

Una passa enrera que obre la ferida fins dessagnar-se.

I així i tot valia la pena…

Resulta que no puedo aceptar

que aún te eche de menos,

y que este menos vaya aún a más.

(Love of Lesbian)

sense títol

La ment embolicada dins un espiral de somnis sense complir-se,

que es queden allà, al món dels somnis i fan mal en obrir els ulls.

Vodria haver callat les paraules amb la saliva de les seves besades.

Fa mal no veure’s reflectida en el seu mirall,

i pensar que és tard.

El temps no cura… i l’alcohol tampoc.

Ulls de …

Per un moment tanca els ulls,

respira i calma aquest coret tan agitat.

Pensa en un dia d’hivern assoleiat

d’aquests que t’agraden tant,

i sent el mar enfront teu,

no hi ha res millor que aquest color blau horitzó,

el vent fred a la cara,

i la saladina als peus enredats mullats d’aigua salada.

No els obris encara,

nota l’abraçada que et vull donar.

Escolta a cau d’orella allò que et vull dir.

Ara! obre els ulls…

… per un moment el món s’aturarà.