Tothom alguna vegada s’ha traït a ell mateix.
Tots hem fet alguna cosa que havíem jurat no fer.
I és que a vegades la temptació és massa gran.
Voluntariament ens ficam a la boca del llop que ens mossega…
i ens deixam mossegar fins que ens arrabassa la pell.
L’endemà pot ser vengui l’arrepentiment… pot ser no.
El que està fet, tanmateix, ja està fet.
La més dolça estupidesa mai comesa.
Una passa enrera que obre la ferida fins dessagnar-se.
I així i tot valia la pena…
Resulta que no puedo aceptar
que aún te eche de menos,
y que este menos vaya aún a más.
(Love of Lesbian)
Totalment d’acord!
Un plaer veure que em visites. Jo també cerc la paraula perfecta de tant en tant, encara que no n’hagi deixat constància.
Una abraçada!
Bon vespre, el meu nom és Joan Mas i he llegit el teu poema. Inevitablement, m’ha fet pensar en la segona estrofa d’aquest poema de n’Ausiàs March. El poema 28 ha tengut diverses interpretacions, algunes fins i tot perverses.
Jo l’interpreto des del punt de l’autotraïció que li provoca mal de consciència al protagonista. La diferència entre aquesta estrofa i el teu poema és que tu parles de la temptació i ell l’amaga i se centra en l’actuació.
Algunes notes referents al segon paràgraf:
Penso que, actualment, en prosa, seria una cosa semblant a <>.
Vers 11, <>: són paranys amb què hom captura petits animals. El poeta ha caigut en els paranys que ell mateix ha preparat.
28.
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
pocs animals no cloen les palpebres
e los malalts creixen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l’any duràs,
perquè llurs mals haguessen cobriment.
Mas jo, qui visc menys de par e en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.
E, d’altra part, faç pus que si matàs
mil hòmens justs menys d’alguna mercè,
car tots mos ginys jo solt per trair me.
E no cuideu que el jorn me n’excusàs,
ans en la nit treball rompent ma pensa
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
por de morir ne de fer vida estreta
no em tol esforç per donar-me ofensa.
Plena de seny, mon enteniment pensa
com aptament lo llaç d’amor se meta.
Sens aturar, pas tenint via dreta,
vaig a la fi, si mercè no em defensa.
Bones Margalidona!
Com que dissabte hem digueres que enyoraves els meus comentaris al teu bloc… Aquí tens el meu, suposo que en aquest període d’exàmens no hi ha massa temps per l’esbarjo, però està apunt d’acabar…
És com tot, tot té un inici i un final i afortunadament els exàmens del febrer tant poden ser un inici (cap al setembre) o un final, això depèn de cadascú.
Un beset i jo també esper els teus comentaris…