Sovint passa que t’emociones amb un projecte.
T’hi veus capficat i el vius de tal manera que es converteix en una gran part dels teus pensaments.
Somies despert.
T’il·lusiones.
A vegades els projectes es queden en idees, en un futur llunyà que no acaba d’arribar.
És difícil assumir que no es realitzarà.
No hi ha res més dolorós que l’esperança.
Haurem de cercar alternatives…
Feia temps q no passava per aquí però veig q escrius igual de genial!
Un besitoo!!
mos veim
Cuida’t
Gràcies guapa! una abraçada!