Invisible

19 02 2008

Si despert un dia i no et tenc,

no som jo,

estic buida,

desaparesc.

Tu em fas especial,

almenys m’hi fas sentir.

Si no hi ets

em sent despullada i incompleta.

Ets com un petit raig de màgia

que no sé de quin racó ha sortit,

però em fas tan feliç!

Res millor que haver-te trobat.

M’agrada sentir-te dintre meu,

que em tremoli la panxa,

i que em facis pessigolles al nas.

Si em despert i no hi ets

no sóc jo,

incompleta i transparent.

Si tu no hi ets

jo desaparesc.

« »


Accions

Informació

4 respostes

21 02 2008
Llull! (15:22:05) :

Hola wapa!! no passis pena! No ets la primera que no cau que no era per aquí… és normal! Moltes gra6 per enrecordar-te de jo! i ja saps estas convidada en voler a venir a L’Argentina! encara estaré mitj any bo per allà!
Em va saber un poc de greu colar-me a la biofesta! jajaja xò ho tenia que fer amb el fred que feia a fora, es mira d’entrar de qualque manera!
venga una besada enorme i a veure si ens veim abans de dilluns, que ja m’entorn cap a los BUENOS AIRES!
chau chau boluda!

Respon
1 03 2008
josomid (16:25:05) :

Com m’agradaria que algun dia algú em digués això a mi. Hauria aconseguit ser visible i recordat.

Respon
1 03 2008
pericasmas (16:43:04) :

Vaja, un visitant nou!
Gràcies Josomid per guaitar i llegir.
De totes maneres haig de confessar, que aquest escrit no està fet pensant en cap persona en concret, realment del que parl és de la meva veu.
Pot ser algún dia tendré algú a qui poder-li escriure. Per ara seguesc tancada dins el meu espai hermètic, del qual no he pogut sortir.
Una abraçada.

Respon
4 03 2008
josomid (09:36:17) :

ah.
jo no tenc veur però si paraules ;-)

Respon

Deixa un comentari