Entre jardins artificials a vorera de mar,
escolt rialles darrera els auriculars,
decidesc llevar-men un (de l’orella esquerra),
i vessen ones damunt l’arena
mentre un moix es llepa els dits.
En silenci seguesc el camí
observant la gent i amb mig somriure,
a una orella sona No Quiero Bailar,
a l’altra la música de la ciutat.
El meu món torna a la normalitat
a la rutina i les hores buides per omplir
amb coreografies, companyia i colors.
L’olor de la mar es mescla amb fums contaminants,
un mal remei per l’alèrgia d’aquest matí,
i una vegada més s’uneixen les dues dimensions
de l’espai del perquè no-perquè-sí.
Prenc petites dosis d’imatges instàntanies
de tot el què m’envolta,
fotografies mentals d’avui que es repetiran demà,
i intent emmagatzemar-les dibuixant somriures.
A poc a poc, el cel agafa un to blau fosc,
algún racó vermellós,
i un home ben vestit fotografia La Seu.
Mitja volta i cap a Passeig Marítim, 36.
T’he retrobat sense examens, sumergida en una vida diària en la que el temps és el màxim acompanyant i observadora marina com jo mateixa. Salut i fins aviat!
Bones Margalida!
Només desitjar-te que l’exàmen t’hagi anat bé i que et peguis una bona marxota marescuda!
I ara que hi pens…. crec que de corda no n’hem de menester massa, tant un com s’altre!
Un beset
Hola Joana! Ja he vist que tu també has passejat per vorera de mar observant alló que només els teus ulls tan detallistes i curiosos poden observar… una forta abraçada!
Guillem! Moltes gràcies, crec q va anar bé, però tampoc era una prova molt important, gràcies! No sé tu però jo d’ençà que he acabat els examens pareix que m’han posat pil.les duracel! Avui m’han dit hiperactiva… així que… ens veim aviat! una abraçada també!
Margalida!
Lo de hiperactiva en segons quines circumstàncies… pot ser molt gratificant! je je!
Salut!