Que estàvem asseguts gairebé al cel de Palma,
a un sòl de fusta, abraçats,
i tu em deies que tenia els ulls preciosos,
“són casi grocs”,
i el vent ens despentinava.
No ens havíem d’acariciar,
però ens acariciàvem.
No ens havíem de besar,
però ens besàvem.
I no ens havíem d’estimar,
però ens estimàvem.
Ja no contestes es comentaris ni deixes comentaris als altres…? molt malament eh!? jajaja!
Te despentinaves? No m’ho crec! Se nota que és un somni! Jaja!
No creguis que no et visit, estic al tanto dels teus escrits i també dels d’”es club”.
Per cert, a nes club, a ses fotos de st vicens surt una foto de s’al·lota de’n Toni, jejeje… me vaig xepar quan ho vaig veure… ara en Toni… no va riure tant! Una forta abraçada!!!
Bones!!
Margalida, només dir-te que aquest blog és una passada i que els poemes que hi poses m’encanten!! Són teus??
Tant si són teus com no, enhorabona xq te la mereixes!!! Ahh i supòs que ens veurem 1000 vegades abans xò molta sort x Holanda i que ho gaudeixis molt!!!
Petonets stimada!!
Una besada a aquesta nina que sempre ta no disponible!!!
(al messenger em refereixo!)
Besets!… I en ser per Holland? qui cantarà al reboster? Haurieu de fer un casting! Tipo OT si voleu jo faré risto mejode! je je!
Adeus!
Gràcies Antonia Maria, estic contenta que t’agradi, (i si que són meus)! Ens veim! Besos
En ser x Holland no se q farem… un poc d’any sabàtic tal vegada, però quan sigui x ses Mallorques tocarem i cantaré! No me lleveu es lloc, eh!!!!!??? jejeje! Una Besada Guillem!
Bones Margalidona!
Veig que darrerament estas tan vagueta com jo amb això dels blocs i flogs! Però bueno jo fins ara he estat ocupadet, suposo que tu més o manco també… ara que tas fet colometa! je je!
Anims i a veure si ens tornes a sorprendre amb alguna cosa nova!
Besets i adeus!
“Cuando viene se va el fuego que llevo dentro”, i s’inspiració també, no deixis d’escriure bitxet, m’agrada llegir-te. Una besada bitxiu!