Les frases eren a doble veu,
una melodia seguida de silencis
i respiració compartida.
..
Les mans, com suaus brises d’estiu
ens eriçaven la pell un a l’altre,
i les mirades i les besades.
…
Entre somnis de plaer
murmuràvem alguna paraula d’amor,
i ens escoltàvem bategar.
…
Batecs que notàvem als llavis,
als canells i al pit.
Pum-pum, pum-pum.
Cada vegada més accelerat.
…
Les abraçades i els murmurs
es transformàven en gemecs.
Després, mossegades dolces,
i un llençol de besades
ens tapava els cosos.
..
…silenci…
..
Els dits, enfonsats a l’esquena,
les cames enrampades,
i els sexes exahuts de plaer.
Bones Margalida!
Ja enyoravem els teus escrits! Ben hora! És un gust fer una volteta pels blocs i que la gent et sorprengui! Tu normalment ho fas i per això que ho trobava a faltar. Però tots tenim moments i temps en que estam més inspirats!
Un beset!
No tenc massa clar si aquest escrit m’excita, em posa gelós o simplement m’encanta… Jeje! Ja era hora que tornassis eh!
Per cert sa cançó del nou grup és brutal! Aquesta veu amb aquest estil és explosiu! Un 10, encara em sorprens!
Besades
Que he sentit?
Cançó? Nou grup? que es això!? Algú m’ho pot explicar?
“El morbo me corrompe”
Besets!