Un mar de llàgrimes m’inunda els ulls,
i sempre ha estat així,
sempre t’he plorat en silenci i d’amagat.
És massa íntim,
no te sé compartir.
Quantes vegades he imaginat
com seria poder-te abraçar?
(Ho donaria tot, ni que fos per una vegada)
T’he demanat a vegades però no les suficients.
Voldria saber-ho tot,
i sent que no sé res.
Cada dia pens en tu,
uns dies més, uns dies menys,
però cada dia hi ets,
cada nit, algun moment.
I és extrany pensar en algú que no recordes.
I és extrany enyorar així a algú que mai has conegut.
Comentaris Recents