Mallorca

Sovint aprenem a valorar les coses una vegada no les tenim,

moltes vegades ens cal allunyar-nos per notar la vertadera importància d’allò que normalment no sentim.

A vegades desde la distància es pot observar millor la bellesa,

i els records tornen més amables amb el pas del temps.

Els illencs estam avesats a tenir-ho tot en un espai petit,

distàncies curtes i temps breu.

Mallorca és petita i a vegades claustrofòbica,

però quan ets a mil tres-cents quilòmetres d’ella

hi ha estones que la sents que et crida a plè pulmó.

El dia que hi tornes i t’hi vas acostant travessant el cel d’Europa,

la distància es redueix i per la finestra observes la inmensa bellesa de la Serra de Tramuntana,

quan t’acostes als seus colors, les seves platjes, les seves muntanyes, els seus pobles i les seves olors, el sabor dels seus menjars, la seva varietat.

Quan veus que les primeres fulles d’ametller comencen a guaitar, encara amb timidesa, algunes massa prest.

Quan un dia de sol d’hivern, t’asseus a l’arena de la platja i mires, la seva màgia t’inunda les retines.

Petita Mallorca,

verda i blava Mallorca,

llunyana Mallorca,

sa meva Mallorca,

t’estim.