Sovint aprenem a valorar les coses una vegada no les tenim,
moltes vegades ens cal allunyar-nos per notar la vertadera importància d’allò que normalment no sentim.
A vegades desde la distància es pot observar millor la bellesa,
i els records tornen més amables amb el pas del temps.
Els illencs estam avesats a tenir-ho tot en un espai petit,
distàncies curtes i temps breu.
Mallorca és petita i a vegades claustrofòbica,
però quan ets a mil tres-cents quilòmetres d’ella
hi ha estones que la sents que et crida a plè pulmó.
El dia que hi tornes i t’hi vas acostant travessant el cel d’Europa,
la distància es redueix i per la finestra observes la inmensa bellesa de la Serra de Tramuntana,
quan t’acostes als seus colors, les seves platjes, les seves muntanyes, els seus pobles i les seves olors, el sabor dels seus menjars, la seva varietat.
Quan veus que les primeres fulles d’ametller comencen a guaitar, encara amb timidesa, algunes massa prest.
Quan un dia de sol d’hivern, t’asseus a l’arena de la platja i mires, la seva màgia t’inunda les retines.
Petita Mallorca,
verda i blava Mallorca,
llunyana Mallorca,
sa meva Mallorca,
t’estim.
Cel blanc i blau
verd gris i marró..
Jeje!
T’has deixat les meravelloses persones que hi viuen!! No ens oblidis ni un segon eh? Jeje! Besades!
Mira-te’l ell, sa modèstia personificada… t’inclous a ses meravelloses persones que viuen a Mallorca directament tu, eh? jejeje, i tant que si! I en pots estar segur que no m’oblid de nigú, cagondena! i saps que vos estim de molt a tots!
una abraçada!
I no té falta raó quan dius que com més distància prenem de les ciutats, persones, situacions i demés circumstancies vitals, més aprenem a valorar-les… Salut des d’una altra branca de la Mediterrània.
Madona!!! Ja t’enyor per aquí també eh? Mem si em deleites amb qualque pilladeta teva! Jeje!! No estudiïs tant! Mua bitxet!