A dos dies de la presentació de Wow!
A tretze dies de deixar la meva ciutat adoptiva.
Els sentiments surten a flor de pell.
Les neurones treballen inquietes recordant i enllaçant cada minut.
Wow sempre me recordarà els Països Baixos.
Escoltant-lo a ritme de bicicleta,
practicant a mil tres-cents quilomètres.
Qui diu que les relacions a distància són impossibles?
Una relació d’onze persones com la nostra és possible,
(amb big-band inclosa)
per molts quilòmetres que sa Terra tengui.
Tots ho veureu demà passat.
La meva epidermis ja practica com enlairar-se,
només queden dos dies per una dosi d’adrenalina letal.
Sobreviurem?
Jo dic Wow!
I visca Nijmegen!
Tot arriba, tot se’n va, tot passa i tot tornarà a ser recordat. Jo estic convençuda de que tota història d’amor supera el temps i la distància. SALUT I FINS MÉS TARD.
Hola preciosa!
Encara soc per terres eivissenques! Dos dies queden… Sentiments contradictoris, reflexió difícil, Sant Joan màgic enfora de Ciutadella… Un cúmul de sentiments que no em deixa ni pensar! Ens veurem molt aviat per concerts, verbenes i tot el que se’ns presenti! Una abraçada gegant wapa i disfruta, disfruta i disfruta!