M’he equivocat deu mil vegades,
tenc cicatrius a la pell i a l’ànima,
moltes ja ni les record,
i les altres m’han fet qui avui som.
He arribat fins aquí
seguint el camí que he volgut,
perquè mai m’han agradat els camins traçats
i no tenc previst el meu futur.
Desde enterra tot és més clar
si caus, te tornes a aixecar
i de les cicatrius que duc
no me’n penedesc de cap.
Les ferides ens fan més grans,
a vegades, més humans,
cada caiguda és una nova oportunitat
d’aprendre i no oblidar.
” Herida que sangra,
cicatriz que supura,
la vida fluendo.
andamios del alma ”
sergio.
Profunda i inspiradora!