Inocència

5 08 2007

Deu minuts de camí la separen de casa.

Mentre condueix inventa noves veus i melodies que dibuixa damunt els sons que surten de la ràdio del seu cotxe.

A casa, va a la cuina, beu un tassó d’aigua.

Va al bany, es renta les dents.

I se’n va a l’habitació. S’estira al llit.

2,1 metres quadrats de pell (suau) envolten un cos, al seu costat.

S’ha dormit. Somia.

I a la cara té aquell somriure que tant li agrada.

I no sap, què qui està somiant és ella.

I no vol despertar, aquí tot és tan fàcil…