Como yo te amo…

20 08 2007

S’han extingit els amors de pel·lícula. Creu-me, tard o d’hora, s’acaben. Aquells, si vull per tota la vida… bah!

La majoria dels nostres padrins i padrines s’han hagut d’aguantar fins als darrers dies de la seva vida. Alguns amb més paciència, altres amb menys.

Això ja no passa, cada vegada és més difícil trobar famílies típiques: pare, mare i fills.

I el que espera als nostres fills són famílies monoparentals… o pluriparentals… alguns seran feliços, d’altres, no tendran tanta sort. Però això si que sempre ha estat així. La felicitat no és per tothom, es qüestió d’adaptar-se.

És que algú de vosaltres creu en l’amor etern? Ja me contareu…

Cada dia observam com es monten i desfan relacions d’amics, coneguts, coneguts de coneguts, tu, jo,… tots hem passat pel forat!

La societat d’avui en dia ens mostra que els canvis de parella són cada vegada més freqüents, es segueix un procés d’assaig-error. A més tots tenim molta més por a equivocar-nos, per tant, les relacions són més dèbils i a conseqüència ens hem convertit en experts en fer i desfer projectes amorosos.

I els psicòlegs cada dia fan més feina en aquest aspecte. Sort tenen els que hi van a temps per salvar la relació, pocs però sortats… o no? Els altres són abandonats, traïts, enganants, oblidats… i també abandonadors, traidors, i els que enganen i obliden.

Les dues parts solen rébrer. Normalment qui decideix acabar la relació sofreix durant més temps però amb menor intensitat, el patiment es prolonga en el temps. En canvi qui és abandonat pateix molt en un temps més curt. És la meva opinió, però sempre hi ha casos per tot.

El cas és que les dues parts es veuen esquitxats pel fracàs, la por, la incredulitat, el mal, la nostàlgia,… Els dos, que un dia van apostar-ho tot un per l’altre, han d’aceptar que el somni s’ha acabat.

I la majoria de les vegades tot s’ha emboirat tant que ja no saben què és el que va fer que la relació no funcionàs. Poden cercar mil excuses i mil explicacions, però la vertadera raó… quina és?

He de confessar que abans creia en l’amor cegament… avui, gens ni mica. Però confii que algun dia apareixerà algú meravellós que em taparà els ulls de nou i em farà caure de nou en la més gran estupidesa… algún dia em tornaré enamorar…

…O potser algun dia seré capaç de reconéixer-ho.


Accions

Informació

4 responses

21 08 2007
pep amengual

Què vol dir això? Tanta paraula rara me desconcentra. Però si el lo que me pens… ja saps que jo te voldria fer sa traveta però jo ja saps que ho som de travat! je je je! Riu un poc que sa vida passa aviat!

Per cert, m’has de dir com putes ho fas per escriure aquestes coses tan poètico-literaries perque jo, per més que ho intent, només arrib a paraules poètico-pageses!
Beset!

21 08 2007
pericasmas

Gràcies Guillem, no te pensis q no ric… sempre intent tenir un somriure als llavis. Que d’això no se’n moren!
Lo des consells d’escriptura no sé si sóc qui per donar-te’n, jo només escric allò que balla pel meu capet. Bsos!

23 08 2007
Joana Mª

‘Para toda la vida’.

Que trist…

Jo, Margalida, en primera persona i per experiència pròpia (que tots ho sabem), he estat cegada tota una vida. Per això puc dir-te, que és maravellós sempre i quan saps possar una certa distància, pensar primer amb tu, després amb vosaltres i més tard amb la resta… Així potser hi ha més possibilitats de tenir vida i una relació.

Malgrat els disgusts i els ‘bajons’ acabar una relació serveix per moltes coses més. Si sempre portes el somriure a la cara (com tu, com jo), saps que val la pena continuar el camí (per mil i una raons) i al final deixes que s’espassi tot, no hi ha perquè tenir por al possible inici d’una altre història. Serà totalment diferent!

Uff, tot el que podria escriure’t jo… Ho deixarem així!

Homes? N’hi ha mils! Jajaja!

Sos!

26 08 2007
Xuiuxiu

…retalls de pensaments sobtats…

…el món canvia, les vides i les relacions també… adpatar-se a l’època de vida és essencial per bé, ans no ens oblidem de les coses bones dels temps antecedents…

…l’amor eternenament no dura perquè tres mesos de vida té, “l’apego” és el que ajunta, és el que ve després…

…els somnis són la vida, en els somnis tot s’hi val, els somnis són per viure-los, per portar-los a la realitat…

Bsds!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: