Crònica d’una Mini-Gira Rebostera (en 1a persona)

27 08 2007

dijous 23/agost

Sona el despertador, a les 5:30 del matí.

Inconscientment vaig fins al bany. Per inèrcia faig totes aquelles coses que es poden fer un dematí tan prest… Pixar, dutxar-se, vestir-se,… i al moment de berenar ja començ a saber qui sóc. Sóc na Margalida amb cara de topo que vol anar de viatge amb el seu llitet!

En Fotou, en Biel i en Pep passen a cercar-me una hora després i anam cap a l’aeroport.

En arribar a Barcelona anam a recollir la furgoneta que vam alquilar i vénen també n’Alberto i els altres amb la seva furgo.

Passejam un poc per la ciutat i anam a dinar de tapes per allà. Després partim cap a Torroella de Montgrí (Girona).

El montatge, l’escenari, la fira dels voltants, els camerinos,… tot és ben igual que l’any passat… però enguany no plou!

Com que tenim temps anam a guaitar l’hotel, que està a l’Estartit. Després de pegar un capfico a la piscina (fredaaaaaa!!) tornam a fer les proves de so.

Amb na Marta agafam la furgo de n’Alberto per anar a comprar cintes de càmara de video per gravar el concert, i ho feim al so de un Cd que es titula Corpus Cristi! Jajaja!

Arriba el vespre, el concert. Som els primers en tocar, hi ha molta gent però estan apartats. És un públic dur. (Amunt rebosterets! això s’ha d’encanlentir!) Na Marta i jo treim tot l’esperit d’actrius que portam dedins.

Llàstima. A les darreres cançons del repertori el públic comença a animar-se. Però per altra part, és un dels concerts que millor hem tocat!

I el vespre segueix a ritme de wisky i cervesa… no hi havia res més per beure!

Na Marta té uns dels seus vespres més pletòrics! Pobres Matats! (L’altre grup que tocava).

I na Marta, amb sa tonteria aquesta, mos lleva totes ses dones!

p1010016.jpg

p1010055.jpg

divendres 24/agost

Bon dia Marteta!

– Ens aixecam a berenar?

– Jo pas!

– Venga, anem!

– Vengaaa! jaja!

Típic berenar d’hotel, a una terrasseta amb vistes a la platja i altres hotels semblants. Tot seguit dutxa, dormir un poc més, i a dinar tots junts.

Agafam les furgonetes i ens dirigim cap a Barcelona de nou. Ens perdem la pista pel camí i aquest es fa més llarg de l’esperat. Per entretenir-nos improvitzam ritmes i percusions amb diferents parts de la furgo, i els habitants barcelonins, a més d’alguns turistes, ens miren amb cares desconcertants i somriures.

Després de deliberar sobre on durmir, decidim fer sa “pijada” i anar tots a un hotel del carrer Numància, proper a ca’n Joan i na Joana, on havíem anat abans.

Sopam i sortim de festa per diferents bars, Mediterráneo, Fantástico,… i alguns decidim retirar-nos aviat… el llit de l’hotel ens crida telepàticament… altres segueixen de festa fins la matinada.

Qué no somos guiris!

Au ido! Ja som a nes Change!

 

dissabte 25/agost

Bon dia hotelasso!

Un bon bany matiner, que relaxa i prepara el cos per un nou dia de kilòmetres en furgo!

Anam a berenar i mentre uns vigilam les maletes altres van a cercar les furgonetes al parking.

Després d’unes hores de camí arribam a Pratdip (Tarragona). Un poblet petit i encantador.

Na Joana, Marta i jo decidim explorar una mica i ens enfonsam cap als carrerons, que ni tan sols estaven asfaltats. Conéixem a la pastissera, i la madona d’una petita botigueta que recorda als temps dels nostres padrins. Ens comenten, entre altres coses, que al poblet hi ha uns quatre-cents habitants però que la xifra augmenta fins als set-cents en algunes temporades de l’any…

p1010087.jpg

 

Damunt les sis o les set, començam les proves de so. Després anam a veure on dormirem. Una sala semblant a un teatre, amb escenari amb teló i moltes cadires apilades, i un munt de matalassos.

Allà ens hi quedam na Marta, Joana, Joan i jo i feim sa xerradeta fins ben passada l’hora de sopar. (Per cert, me va encantar… sempre és genial compartir moments i sentiments amb vosaltres).

Encalentim el poliesportiu amb beures i ballades.

Personalment estic preocupada per la meva falta de veu, però en pujar a l’escenari i veure el públic entregat i amb ganes de festa, les preocupacions se’n van, i amb senyes na Marta canta els trossos que jo no puc fer. (Merci!)

El concert no sona tan bé com el de dijous, però ens divertim un 200% més!

Compartiem vespre amb Sgarroi, Skafam i Ojo’k’van. Amb els primers (bascs) actuava una al.lota que ens va fer dubtar de la nostra sexualitat a na Joana i a mi. Als al.lots els hi reforça la seva!

Na Marta i jo som les primeres en retirar-nos, volíem dutxar-nos però… som uns bruts tots!

diumenge 26/agost

 

 

Sona el despertador, i sense pensar-ho massa na Marta i jo partim cap a la piscina. Demanam permís al bar i ens hi tiram de cop! Després ens dutxam a les dutxes d’allà, amb en Pep i en Biel. I un ciclista simpàtic ens obri els vestuaris.

p1010080.jpg

Berenam i feim els darrers kilòmetres del viatge.

Passam un grapat d’hores a l’aeroport perquè havíem de tornar prest la furgoneta. Ens dividim entre els qui tornam en avió i els qui ho faran més tard en vaixell, amb la furgoneta de n’Alberto.

A l’aeroport, dinam, durmim en terra, llegim la premsa,… i esperam!

El viatge està a punt de finalitzar, i la veritat és que estam més irritables del normal…

Poques són les paraules ja, però comentam alguns dels millors moments del viatge.

L’avió despega i aterritza, no m’enter de res més.

Benvinguts a sa roqueta rebosterets!