Jo Vs Jo

29 10 2007

Lluita entre el conscient i l’inconscient.

Entre el cor i la ment.

Lluita entre el que vols i el que pots tenir.

Lluiten el seny i la locura.

L’esquerra i la dreta.

Lluita entre un costat i l’altre del mirall.

Baralles entre les paraules i el silenci.

Lluita…

…entre el somni i el despertar.

Anuncis




Anem a jugar…

28 10 2007

Què divertit! Adquirir un rol i interpretar-lo. Ja sabem que si lo de Biologia no funciona, ens podem fer actrius… així, com n’Ana Obregón i tal… jajaja!

-Amb aquests ulls… no pot ser mai que sigueu lesbianes.

-Idò no t’ho creguis, jo no t’he de demostrar res.

(Pesats!)

No va ser pagat lo que vàrem riure! jajaja! I l’autoestima ben pujada…

Saps que el meu amor és incondicional, com diuen els Niños Mutantes a la seva versió de Roberto Carlos “No preciso ni decir, todo esto que te digo, pero es bueno así sentir, que eres tú mi gran amigo”. Però aquest és amor del de veres, del de tota la vida, del que no fa por.

Ja ho saps Francina.





: )

19 10 2007

 

M’he flitat un somriure a la cara,

amb spray de maquillatge ultracorrector

instantani ríe-más-fuerte.

 

He anestesiat el cor,

amb tinta vermella d’un pot

que m’he trobat a la finestra,

aquest matí.

 

Demà agafaré un avió

d’ales de plomes brillants.

Les espines les deixaré

al peix (Tomeu) que ja té la casa neta.

 

En el viatge no em calen adreces

que ja sé on viuen la sra. Buidor,

l’amo en Silenci i els seus fills:

na Llagrimeta i el petit Insomni.

No els visitaré en molt de temps,

si pot ser.

No els enyor.

 

El camí és curt, són tres anades,

comencen aquí, i fins al mirall.

S’hi reflexa un cos

recent sortit de la dutxa,

nu per fora

i per dins.

 

…Però a la cara hi ha un somriure.

Gràcies.

(I també a voltros, ens veim demà a Barcelona)