Bon Nadal!

25 12 2007

Ens posarem un poc sentimentals en un dia com avui, amb les famílies reunides i els amics de ressaca…

Vos ha passat la sopa de Nadal? I el torró? Per molta ressaca que hi hagi segur que si…

I bé, donar els Molts d’anys a tots els qui m’envolten o un moment o l’altre m’han envoltat.

Començarem, tal i com s’ha de fer, per la família. A ma mare, en Tòfol, les tres padrines, el padrí, els meus germans, la tia Antònia i el tio Toni, na Sebastiana, tia Margalida, la tia Maria el tio Jose i els nins (que ja no són tan nins)… i com que som una família pobre en cosins, als fills de cosins, als cosins de cosins, tios de cosins, tios padrins… a tots, especialment als qui m’heu criat de més aprop.

Al meu pare, per qui donaria el que fos per tenir-ne un record. Sempre ets present en tot allò que faig.

Seguim per la segona família, els amics. Que me cuiden i em soporten dia a dia, i tot i així m’estimen. En Toni, en Tomeu i en Rafita, que son els tres al·lots més fantàstics de la vila. I a ne’n Ferran, que ja l’enyoram! Na Xisca, na Monjo, na Natalia, na Llum, na Ribot, na Pitxi, na Marta i na Cocou, per alegrar-me la vida cada minut que passam juntes, per demostrar-me la seva comprensió i confiança i per donar noms propis a l’amistat. A les vostres famílies i als vostres estimats i estimades.

A ne’n Puça, en Pep de s’Ideal, i en Biel Font (dels meus vileros preferits). I als vileros companys de rialles i marxes per es Colomer.

Als meus dos germanets postissos, Na Margalida i en Cuca, per aquells moments de convivència que vam compartir i pel seu carinyo continu. També a na Reinés i en Fotou perquè també vam viure plegats i tot i així ens estimam. I a ne’n Bernat que sempre és genial trobar-nos, i és un encant.

A l’altra família (m’estic adonant de que tenc moltes famílies i que no els puc qualificar amb cap altre nom que no sigui aquest), els meus rebosterets. A cadascun de vosaltres que ara formau el grup i també als qui en algún moment l’han format, especialment en Biel que a part de ser fantàstic, ens vam criar gairebé plegats i també és com un germà per jo (i te dec una marxa).

A tots els futurs biòlegs que compartim moments dolços de bar i agres d’estudi però sempre fan que dibuixi un somriure a la cara. Amb vosaltres al costat no hi ha maldecaps! Sou persones genials, i estic infinitament feliç per haver-vos trobat en el meu camí.

Especialment a sa meva meriwenchu preferida, na Francina. Amb el temps hem anat creant un vincle més gran que l’amistat, pel qual no tenc descripció, simplement sap que l’estim moltíssim, que res seria igual sense ella, que em dona coratge i alegria, que m’ho pas genial cada dia que sóc al seu costat (i… que després de l’any que ve no ens tornaran deixar entrar a Anglaterra…. ho saps, no?). També a les amigues pobleres, que també han anat fent caminet per dins na Margalida.

Als meus quintos del 85, sobretot a la quintada fidel i a na Parrica, perdonau-me per no poder venir al sopar.

Als mariandos, que tenen un reconet especial a la meva vida. Especialment es millor ex que es pugui tenir. Bitxo, ets la persona que més em coneix d’aquest món i per res voldria perdre la teva amistat. Sempre seràs especial per jo i estic molt contenta de veure que podem seguir camins separats però junts.

Als qui no estan passant un dels seus millors Nadals. A ne’s gall de possessió especialment, perquè tenguis totes les energies per tirar endavant i paciència per veure com a poc a poc les coses s’arreglen i després només en queda l’ombra. I ben aviat ens engatarem plegats i riurem fins que ens facin mal les galtes.

A qui més? Ja ho sabeu, a aquelles persones que han estat al meu costat d’una manera especial, encara que no hagi anat tot així com hagués pogut anar.

I després de tanta nyonyeria (que ja tocava, perquè feia estona que no m’hi posava) esperar no haver-me deixat a nigú i dir-vos a tots Bon Nadal i Feliç 2008!!!!

Anuncis




reQuintos O7

23 12 2007

Un vespre pel qual no m’hagués jugat ni deu cèntims es va transformar en un concert-llauna-de-sardines amb cantants damunt sa barra d’Es Colomer.

Un públic enèrgic i entregat i diversió assegurada. Més locura de la normal dins un espai tan reduït.

La por de caure de la barra per avall s’anava esfumant per minuts. La vergonya també i sobretot la “nialesa” (tu ja saps de que te xerr)…

Entre tots cares desfetes de somriures i persones comprimides entre els balls.

Amics, coneguts i desconeguts que animaven la festa… que va durar tota la nit.

Feia estona que no disfrutava tant d’un concert!





Bon dia

6 12 2007

Despert un dia de sol d’hivern d’aquests que tant m’agraden,

he somiat amb algú una vegada més,

enyor abraçades, somriures, paraules i mirades,

el dia comença, ressacós, a les 12,

i avui m’enyor.