En silenci

29 11 2008

Un mar de llàgrimes m’inunda els ulls,

i sempre ha estat així,

sempre t’he plorat en silenci i d’amagat.

És massa íntim,

no te sé compartir.

Quantes vegades he imaginat

com seria poder-te abraçar?

(Ho donaria tot, ni que fos per una vegada)

T’he demanat a vegades però no les suficients.

Voldria saber-ho tot,

i sent que no sé res.

Cada dia pens en tu,

uns dies més, uns dies menys,

però cada dia hi ets,

cada nit, algun moment.

I és extrany pensar en algú que no recordes.

I és extrany enyorar així a algú que mai has conegut.

Anuncis