Mallorca

20 01 2009

Sovint aprenem a valorar les coses una vegada no les tenim,

moltes vegades ens cal allunyar-nos per notar la vertadera importància d’allò que normalment no sentim.

A vegades desde la distància es pot observar millor la bellesa,

i els records tornen més amables amb el pas del temps.

Els illencs estam avesats a tenir-ho tot en un espai petit,

distàncies curtes i temps breu.

Mallorca és petita i a vegades claustrofòbica,

però quan ets a mil tres-cents quilòmetres d’ella

hi ha estones que la sents que et crida a plè pulmó.

El dia que hi tornes i t’hi vas acostant travessant el cel d’Europa,

la distància es redueix i per la finestra observes la inmensa bellesa de la Serra de Tramuntana,

quan t’acostes als seus colors, les seves platjes, les seves muntanyes, els seus pobles i les seves olors, el sabor dels seus menjars, la seva varietat.

Quan veus que les primeres fulles d’ametller comencen a guaitar, encara amb timidesa, algunes massa prest.

Quan un dia de sol d’hivern, t’asseus a l’arena de la platja i mires, la seva màgia t’inunda les retines.

Petita Mallorca,

verda i blava Mallorca,

llunyana Mallorca,

sa meva Mallorca,

t’estim.

Anuncis




Recull d’instants d’absoluta felicitat

11 01 2009

Cares de sorpresa al bar del Mateu Orfila.

Es camí cap a casa. Kilòmetres per Mallorca després de tres mesos.

Olor de la mar.

Ma mare asseguda a sa perruquera cridant: “i tu què fas aquí?”

Sa pradina aturada enmig del menjador.

Els padrins diguent-me embustera i mentidera.

Cadascuna de ses vostres cares en veure’m. “I què fas aquí!?”  “Però si noltros voliem venir a cercar-te a s’aeroport dilluns!”

El meu llit.

Tocar-te i que em toquis, besar-nos i fer-nos l’amor. Desfer-me dins sa teva pell.

Dormir amb tu.

Ruta Sta. Margalida-Muro-Sa Pobla.

Soleiet a sa cara.

Biofesta.

Despertar-me amb tu.

“Avui farem sopes per dinar”.

Dissimular una llàgrima d’alegria sa nit de cap d’any en mirar-vos ballant damunt ses cadires i pensar en lo afortunada que sóc de tenir-vos.

Els pinxos des Lizarran amb sa vostra bio-companyia.

Anar a menjar un croissant a nes forn després d’una nit d’Es Colomer.

Sa camilla.

Dormir-nos a sa platja després de dinar ben aferrats perquè es sol s’ha amagat.