Felicitat

29 12 2011

No record exactament la frase, però era alguna cosa com “qui no és capaç d’emocionar-se davant les coses més senzilles de la vida, no mereix viure-la”. La vaig llegir, o me la van dir, i no sé a qui correspon.

No crec que s’hagi de ser tan dràstic tampoc. Qui no es capaç d’emocionar-se davant la senzillesa i alhora la complexitat d’algunes coses habituals, no mereix morir, això si però… és una gran llàstima, per ell.

Sempre he considerat tenir una sensibilitat especial per observar les coses més quotidianes. Tal vegada és una relació amb la meva herència genètica, o un fruit de l’educació i del medi que m’ha envoltat durant la meva vida. A més, amb la rutina i l’estrès que viu la societat actual, crec q és més que necessari aturnar-nos un moment, per observar el que ens envolta i deixar-nos enlluernar per la seva bellesa.

Aquest fet s’hauria d’aplicar a qualsevol àmbit de les nostres vides. Aprendre a valorar les coses que tenim com si fos el primer cop que les veim.

Jo tenc un tresor! Tenc uns amics meravellosos. Cadascun i cadascuna d’ells i elles són persones úniques, extraordinàries i, sabent que nigú és perfecte, són el millor que m’ha passat a la vida. La família no es tria, cadascú té la que l’hi ha tocat. Però els amics els escollim, al llarg dels anys i les vivències, les experiències, la sort i les desgràcies… A mi, m’agrada de tant en tant, com un dia que estic decaiguda, pensar en la gran sort que tenc. I aturar-me per un moment, fent com si el temps corrés més a poc a poc, observar-los un a un i sentir com la fortuna em recorre les venes i les neurones. M’agrada aturar el temps i sentirme infinitament afortunada dels amics que m’envolten. Abans ho sabia, i ho tenia molt present. Ara a més, ho duc tatuat a la pell. Un petit recordatori de la gran sort que tenim!

Aquest any, ha estat intens. He viscut canvis importants a la meva vida, alguns bons i altres dolents, però com que dels dolents s’aprèn, al final tots són bons! A vegades es necessita una gran perdua per recordar-te allo que realment vols, a vegades et trobes a tu mateix/a convertin-te en més fort com a resultat, més savi, i millor equipat per fer front al proxim desastre que et vengui. No s’ha de tenir por a patir, tothom pateix! S’ha de saber patir per saber ser feliç i s’ha de ser feliç per estimar!

Algunes persones del meu voltant més estimat també han tengut moltes experiències positives durant aquest any, i també negatives. En aquests casos, cada vegada més abundants a mesura que creixem, ens hem donat ànims, tendresa i comprensió. Relativament, la vida és llarga, i és impossible estar feliç al 100% els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia. Així i tot, la gent que m’envolta i m’estima m’assegura una gran part d’aquesta felicitat! i m’encanta pensar que jo també en transmet als meus amics i a les persones que més estim!

És el que té la felicitat, que quanta més en gastes, més te’n queda.

 

 

 

Anuncis