Ferida

11 05 2010

M’he equivocat deu mil vegades,

tenc cicatrius a la pell i a l’ànima,

moltes ja ni les record,

i les altres m’han fet qui avui som.

He arribat fins aquí

seguint el camí que he volgut,

perquè mai m’han agradat els camins traçats

i no tenc previst el meu futur.

Desde enterra tot és més clar

si caus, te tornes a aixecar

i de les cicatrius que duc

no me’n penedesc de cap.

Les ferides ens fan més grans,

a vegades, més humans,

cada caiguda és una nova oportunitat

d’aprendre i no oblidar.

Anuncis




Feliç 2010!

30 12 2009

L’any 2009 arriba al seu final. S’acaba una dècada, la dècada zero.

Dos-mil nou ha estat un any important dins els vint-i-quatre que duc a l’esquena: La meitat l’he viscut a sa meva estimada roqueta, l’altre meitat a sa meva estimada i enyorada Nimega (Nijmegen).

A nivell d’experiència personal segurament aquest any que s’acaba ha estat un dels més interessants.

En primer lloc, he pogut comprovar que tot i la distància de viure a un país estranger la gent que m’estima ha seguit al meu costat. He après que l’anyorança és un sentiment amable que et fa valorar molt més tot allò que estimes.

En segon lloc, he conegut persones increïbles amb costums i llengües diferents. He après que la comunicació és possible i l’amistat i l’amor no tenen barreres culturals. Alguns d’ells no els veuré mai més. Altres els veuré aviat. Moment que aguard amb impaciència.

Cadascuna d’aquestes persones, les noves que he conegut, i les que han esperat la meva tornada i l’han celebrada o simplement m’han somrigut en veure’m i m’han demanat Com ha anat per Holanda?, cadascun de tots vosaltres forma part d’allò que jo sóc, en major o menor mesura.

Per això avui escric, després de molt temps sense escriure, per desitjar-vos a tots un feliç any nou (o deu).

Per alguns dels meus millors amics aquest any ha estat més dur de l’habitual. Tot i així, amb la seva energia i optimisme han fet front als pitjors dels moments i han tirat per envant. Al cap i a la fi, la vida continúa. I si seguim tots junts, aquests mal moments se duen una mica millor.

Bé, intentarem seguir un ordre, per no oblidar-me nigú:

Molts d’anys a tota sa meva família. Tots els que me vàren enyorar durant l’any passat i ja no s’enrecorden i ara sa rutina de bregues-absurdes i discussions-perquè-si han tornat a ser més que habituals a les nostres vides. I què faríem sense ells? La vida seria molt més avorrida… hi hauria més pau i menys estress… però més avorriment. Que ens poguem barellar molts d’anys més! Bon 2010!

Feliç any nou als meus Rebosterets. Aquest any no podia acabar millor per noltros. El concert de s’Apolo2 va ser realment espectacular. Llàstima que n’Esther no arribàs a temps, petita, saps que te tenguérem ben present en tot moment. També a tot el públic que ens va animar. A tu, Rafel Payeras, per ser el component número 12 del grup, molts d’anys i gràcies pels teus ànims! Personalment encara puc sentir s’emoció del moment.

A tots els meus amics de Sta. Margalida i voltants, feliç 2010!

Record que l’any passat el dia de cap d’any després de passar 3 mesos a Holanda enfora de voltros, vos vaig mirar a tots i vaig pensar en que sóc inmensament afortunada d’haver-vos conegut i tenir-vos al meu costat. Sabeu que vos estim moltíssim i vos vull desitjar el millor per aquest any que començarem i per molts més que passarem junts!

També a tots es coloms perduts de per Es Colomer!

Happy New Year for all my dear ERASMUS friends! Last year was amazing to meet you all in Nijmegen. I always remember you and I really hope that 2010 will be the year to meet you again. For the moment I’ll visit some of you in Italy soon, I can not  wait for it! … And of course you are more than invited to Mallorca! (Mallorca is magnificent! you must come to visit us soon!).

I still feeling the Erasmus sickness, I still missing you all, and our lovely flat in Lent…

Anyway, I wish you the best during next new year! And I send a huge hug to everyone!

A tots els meus bio-amics, i fruitis: Molts d’anys a tots! Ara que els nostres camins es van separant, esper que sempre trobem un punt on trobar-nos! Aquest any, per molts, serà un dels darrers que ens trobarem al bar del Mateu Orfila… tornam grans al·lots!

He tengut sa gran sort de viure aquests darrers anys amb voltros, els nostres anys universitaris, aquells que recordarem tota la vida! Què mai els oblidem! I que sempre trobem algun moment per reunir-nos i recordar-los!

Feliç any nou especialment a tu, Francina, per tot el que hem viscut juntes, encara que enguany no ens vegem tant, saps que ets com una germana per jo.

També deisig el millor del 2010 a tots els amics que no veig tan sovint, però que sempre han estat i seran importants per jo… especialment a ne’n Gabi i als meus germanets mureros postissos (Cuca i Margalida).

Finalment a tu, feliç any nou Toni, esper que aquest sigui el primer any que poguem passar junts (i no a mil-tres-cents kilòmetres) de molts més…

Crec que no m’he deixat nigú. No he posat noms per no oblidar-me’n cap, esper que tothom es senti al·ludit allà on li pertoca, fins i tot per partida doble o triple!!

Esper que tots cumpliu tots els vostres propòsits per aquest any. Els meus per ara són posar-me en forma i recuperar sa musculatura de la cama i llevar-me sa vagueria… Així que si un dia vos dic “es que me fa peresa…” teniu total llibertat per pegar-me un bon toc!

Au idò!

FELIÇ 2010 A TOTS!!!





S’acosta…

4 06 2009

ER_Promo01LOW





Wow!

4 05 2009

Escales que pujen a l’escenari,cantant

res – pi – ra,

mirades de complicitat,

llums,

primers acords i tocs de bombo,

ADRENALINA,

els nervis no em deixen aturar de somriure,

pell de gallina,

que els focos m’enlluernin, me calma,

veure somriures entre el públic, m’excita,

i cantar, és com follar i menjar xocolata!





Recull d’instants d’absoluta felicitat

11 01 2009

Cares de sorpresa al bar del Mateu Orfila.

Es camí cap a casa. Kilòmetres per Mallorca després de tres mesos.

Olor de la mar.

Ma mare asseguda a sa perruquera cridant: “i tu què fas aquí?”

Sa pradina aturada enmig del menjador.

Els padrins diguent-me embustera i mentidera.

Cadascuna de ses vostres cares en veure’m. “I què fas aquí!?”  “Però si noltros voliem venir a cercar-te a s’aeroport dilluns!”

El meu llit.

Tocar-te i que em toquis, besar-nos i fer-nos l’amor. Desfer-me dins sa teva pell.

Dormir amb tu.

Ruta Sta. Margalida-Muro-Sa Pobla.

Soleiet a sa cara.

Biofesta.

Despertar-me amb tu.

“Avui farem sopes per dinar”.

Dissimular una llàgrima d’alegria sa nit de cap d’any en mirar-vos ballant damunt ses cadires i pensar en lo afortunada que sóc de tenir-vos.

Els pinxos des Lizarran amb sa vostra bio-companyia.

Anar a menjar un croissant a nes forn després d’una nit d’Es Colomer.

Sa camilla.

Dormir-nos a sa platja després de dinar ben aferrats perquè es sol s’ha amagat.





Demana un desitg

15 10 2008

Aquesta nit només desitg perfilar la teva ombra amb la llengua

i dibuixar la teva silueta amb la punta dels meus dits.

Res més.

Bona nit.





Que descansis

30 09 2008

Potser després de 20 dies sense cafè

les dosis d’aquest capdesetmana han fet efecte.

No em puc dormir.

Cinc hores de viatge i si, m’he sentit com si arribàs a casa.

És extrany.

Els dies passen tan aviat i alhora tan lentament,

que pareix mentida que avui matí estigués entre els teus braços.

Ara el llit és tan gran!

T’enyor.

M’ha costat.

Gràcies.