“Nunca pasa nada bueno después de las dos de la noche”

5 07 2009

Me malaesc per no parlar,

me condemn per no saber expressar-me,

me recrimin per arribar tard,

m’odii per sentir-me culpable,

m’ofen que m’importis tant,

me castig sense resposta,

me sentencïi per censurar-me,

però, tot i així,

m’estim per estimar-te.





En silenci

29 11 2008

Un mar de llàgrimes m’inunda els ulls,

i sempre ha estat així,

sempre t’he plorat en silenci i d’amagat.

És massa íntim,

no te sé compartir.

Quantes vegades he imaginat

com seria poder-te abraçar?

(Ho donaria tot, ni que fos per una vegada)

T’he demanat a vegades però no les suficients.

Voldria saber-ho tot,

i sent que no sé res.

Cada dia pens en tu,

uns dies més, uns dies menys,

però cada dia hi ets,

cada nit, algun moment.

I és extrany pensar en algú que no recordes.

I és extrany enyorar així a algú que mai has conegut.





esperant a demà

20 03 2008

Demà tot serà més clar,

quan les hormones deixin de governar-me,

quan el teu record sigui un poc més distant,

quan m’espassi aquest nus al coll,

demà… i demà no arriba mai.





D’il·lusions (diven que) també es viu

12 02 2008

Sovint passa que t’emociones amb un projecte.

T’hi veus capficat i el vius de tal manera que es converteix en una gran part dels teus pensaments.

Somies despert.

T’il·lusiones.

A vegades els projectes es queden en idees, en un futur llunyà que no acaba d’arribar.

És difícil assumir que no es realitzarà.

No hi ha res més dolorós que l’esperança.

Haurem de cercar alternatives…





“Fantàstica estupidesa”

17 01 2008

Tothom alguna vegada s’ha traït a ell mateix.

Tots hem fet alguna cosa que havíem jurat no fer.

I és que a vegades la temptació és massa gran.

Voluntariament ens ficam a la boca del llop que ens mossega…

i ens deixam mossegar fins que ens arrabassa la pell.

L’endemà pot ser vengui l’arrepentiment… pot ser no.

El que està fet, tanmateix, ja està fet.

La més dolça estupidesa mai comesa.

Una passa enrera que obre la ferida fins dessagnar-se.

I així i tot valia la pena…

Resulta que no puedo aceptar

que aún te eche de menos,

y que este menos vaya aún a más.

(Love of Lesbian)





sense títol

7 01 2008

La ment embolicada dins un espiral de somnis sense complir-se,

que es queden allà, al món dels somnis i fan mal en obrir els ulls.

Vodria haver callat les paraules amb la saliva de les seves besades.

Fa mal no veure’s reflectida en el seu mirall,

i pensar que és tard.

El temps no cura… i l’alcohol tampoc.





Bon dia

6 12 2007

Despert un dia de sol d’hivern d’aquests que tant m’agraden,

he somiat amb algú una vegada més,

enyor abraçades, somriures, paraules i mirades,

el dia comença, ressacós, a les 12,

i avui m’enyor.